Sr Director/Directora,
Ordenança Municipal miop i impracticable
L’eina electrònica “copiar y pegar”, molt útil per cert, pot tenir unes consequencies nefastes si els usuaris no apliquin altres eines intelectuals com “reflexionar, valorar, contrastar, investigar, meditar”. M’explico: molts ajuntaments estan aprovant una ordenança, còpiada d’altres ajuntaments, en la meva opinió, miop. Prohibeixin alimentar animals periurbans, com els gats i els coloms. Obviament no es la formula adecuada per el correcte control dels animals del carrer, per exemple els gats, ja que al ser zones urbanes, no tenen capacitat de sustent propi, i més en les temporades baixes i on els aliments potencials estan tancats dins dels contenidors d’escombraries. En moltes poblacions Gironines turistiques hi ha colònies de gats que només troben menjar durant la temporada alta. Què volem? Animals famélics, desnutrits y portadors de malalties degut a estats de debilitat?
Aquesta mena de normativa és miop perquè intenta erradicar el problema de la sobrepoblació atacant a les consequencies enlloc de mirar les arrels. Els gats es reprodueixen perquè no estan esterilitzats. Aquí és on hem de treballar. Els ajuntaments haurien de col•laborar amb las asociacions i amb les alimentadors que son els que saben on són les colonies. Han d’implementar el sistema CER (captura, esterilització, retorn) en el cas dels gats, per tenir colònies controlades i sans.
Prohibir donar de menjar, més a més, és impracticable i immoral i incivic perque dona eines a gent sense cor a atacar-nos, els que defensem els animals. Impracticable perquè els ajuntaments no tenen prous efectius per estar control•lant tots els carrers, ni és la seva feina. Immoral perquè donar aliment a èssers vius és una bona acció, una acció civica (d’acord que s’ha de fer dintre d’uns paràmetres). Incivic perque posa uns ciutadans en contra d’altres; els uns són gent amb cor i els altres, gent desalmada.
dilluns, 5 de desembre del 2011
dilluns, 21 de novembre del 2011
Total vots per PACMA Nov 20 2011
| Total Estatal | 100% | 101.557 | 0,41% | 44.795 | 0,17% |
|---|
| Total Estatal | 100% | 101.557 | 0,41% | 44.795 | 0,17% |
|---|
Per més detalls: http://www.generales2011.mir.es/99CG/DCG990107P_L1.htm?d=494
divendres, 4 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
dimarts, 1 de novembre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Recollint firmes perquè el Pacma es pugui presentar a les eleccions
dimarts, 27 de setembre del 2011
Adéu Corrides
Diumenge passat era el final de les corrides a la Monumental i el prinicpi del final d'altres indrets!
Agost i correbous
Amics,
No hem estat actius amb el blog per culpa de Telefonica però, en canvi, si que hem set actius recollint informació sobre els correbous que fan a 4 poblacions de la provincia de Girona: Roses, Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot. Properament hi haurà accions, segurament mitjançant els ajuntaments d'aquests municipis. Mentre tant, deixo aquí un article que vaig enviar a el Punt i no sé si es va publicar o no:
No hem estat actius amb el blog per culpa de Telefonica però, en canvi, si que hem set actius recollint informació sobre els correbous que fan a 4 poblacions de la provincia de Girona: Roses, Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot. Properament hi haurà accions, segurament mitjançant els ajuntaments d'aquests municipis. Mentre tant, deixo aquí un article que vaig enviar a el Punt i no sé si es va publicar o no:
Com a candidat per el Partit Animalista per Girona, avui, 15 d’agost, he anat als Correbous que fan anualment a Roses per veure amb els meus propis ulls què es fa i per denunciar, si n’hi haguès, irregularitats. D’irregularitats crec que n’hi ha hagut, sobre tot, menors dins de la plaça i valles metal·liques perillosament col·locades. Però aquí, vull explicar les meves sensacions: picnic col·lectiu, Rosincs de parla castellana, families senseres amb avis i molts nens petitons, nois amb una estètica similar (bambes, pantalons curts de xandall amb marques de calçotets ben visibles, cabells arrapats amb cresta, tatuatges), noies de cabells llargs i roba arrapada, molta hormona suelta, pols, escombraries, petards, cops de potes bovines contra fusta, homes grans amb panxa, ramader amb puro, nens petits plorant per marxaaaaarrrr, sol, sombra dels arbres, comunitat; jo, en canvi, em sentia aliena i força deprimida. Com explicar (no imposar) la empatia que sentim els animalistes amb els bous? Ah, i no són bous, sinó eren vaques molt joves; tothom cridant “toro!” i ni un testicle enlloc!! Potser la part més angoixant pels bovins és ser confinat en una mena de caixó, ara aquí, ara allà, ara surts de la foscor a la plaça i, demonis, 20, 30 , 40 i a vegades 50 joves tots volent alguna cosa de tu però que no saps ben ben què. Com explicar l’empatia? Tenim un llarg camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
