Adéu Corrides

Felicitats a tots i totes les persones que hem ajudat a acabar, a menys a Catalunya, amb les corrides de toros.  Aquí teniu una selecció de articles del UK i dels USA:

 

http://www.nytimes.com/2011/09/24/world/europe/adeu-to-catalonias-matadors.html?hp

http://www.guardian.co.uk/world/2011/sep/25/last-bullfight-in-barcelona

http://www.washingtonpost.com/world/europe/spains-catalonia-bids-farewell-to-bullfighting-with-final-bullfight-in-barcelona/2011/09/25/gIQAPz7lvK_story.html?hpid=z11

http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/02010/270911-MATT-web_2010330a.jpg

Diumenge passat era el final de les corrides a la Monumental i el prinicpi del final d'altres indrets!

Agost i correbous

Amics,

No hem estat actius amb el blog per culpa de Telefonica però, en canvi, si que hem set actius recollint informació sobre els correbous que fan  a  4 poblacions de la provincia de Girona: Roses, Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot.  Properament hi haurà accions, segurament mitjançant els ajuntaments d'aquests municipis.  Mentre tant, deixo aquí un article que vaig enviar a el Punt i no sé si es va publicar o no:

Com a candidat per el Partit Animalista per Girona, avui, 15 d’agost,  he anat als Correbous que fan anualment a Roses per veure amb els meus propis ulls què es fa i per denunciar, si n’hi haguès, irregularitats.  D’irregularitats crec que n’hi ha hagut, sobre tot, menors dins de la plaça i valles metal·liques perillosament col·locades.  Però aquí, vull explicar les meves sensacions:  picnic col·lectiu, Rosincs de parla castellana, families senseres amb avis i molts nens petitons, nois amb una estètica similar (bambes, pantalons curts de xandall amb marques de calçotets ben visibles, cabells arrapats amb cresta, tatuatges), noies de cabells llargs i roba arrapada, molta hormona suelta, pols, escombraries, petards, cops de potes bovines contra fusta, homes grans amb panxa, ramader amb puro, nens petits plorant per marxaaaaarrrr, sol, sombra dels arbres, comunitat;  jo, en canvi, em sentia aliena i força deprimida.  Com explicar (no imposar) la empatia que sentim els animalistes amb els bous?  Ah, i no són bous, sinó eren vaques molt joves; tothom cridant “toro!” i ni un testicle enlloc!!  Potser la part més angoixant pels bovins és ser confinat en una mena de caixó, ara aquí, ara allà, ara surts de la foscor a la plaça i, demonis, 20, 30 , 40 i a vegades 50 joves tots volent alguna cosa de tu però que no saps ben ben què.  Com explicar l’empatia?  Tenim un llarg camí.